Objectiu complert

Dissabte 25 d'octubre vaig poder baixar dels 40' a una cursa de 10 km. Portava molt de temps obsessionat en fer-ho. I després d'uns mesos estranys, de poc entrenament, ho vaig aconseguir. Ho voleu llegir? 

Un objectiu, un repte. Una fita a aconseguir. Lluitar per un somni, individual. El teu somni. Mesurable amb un rellotge. Saps que potser no et servirà de res. Com a molt algú et felicitarà, la família, els companys d'equip. Però et llevaràs l'endemà i seguiràs sent el mateix. Això sí, la felicitat et durarà un o dos dies perquè has aconseguit el teu objectiu, el teu repte, el teu somni. Has baixat la marca amb la qual feia temps que t'havies obsessionat i ara en buscaràs una altra. Mesurable amb el rellotge. I tornaràs a lluitar per un objectiu, un repte, el teu somni. La vida avança i sempre hi haurà un motiu, mesurable amb un rellotge, que et pot ajudar a ser feliç.

Baixar de 40' en els 10 km és una d'aquelles barreres claus per els runners. Fa potser vuit anys que faig curses i era una de les marques que se'm resistia. Fa 3 anys i mig a la cursa de bombers i quan encara no havia començat a fer triatló ho vaig intentar. Les àncies d'aconseguir-ho em van jugar una mala passada. Corria a uns ritmes per fer-ho però a mitja cursa el meu cos va dir prou. Havia començat massa ràpid i em vaig quedar sense forces. Tot i l'agonia final vaig parar el rellotge amb 40'40". Des d'aquell any, un únic intent a Pineda i el mateix resultat, agonia final i més de 42". 

Des de llavors només he fet triatlons i mitges maratons. Però algún dia ho havia de tornar a intentar...

Els mesos abans

Passo un estiu amb molt poc entrenament. Un juny i juliol treballant molt, un agost de relax, un setembre de viatge pels EUA...

Després de molts mesos sense competir el 5 d'octubre vaig disputar la Garmin amb un excel.lent (per mi) run amb 41'28" en els 10 km (després d'1 h 40' de competició). En aquell moment en Joan em diu"aprofita que estàs bé per córrer una cursa de 10!".  Però dubto. Fa 11 mesos que ha començat la temporada TRI més dura de la meva vida, amb problemes pel mig (que no us explicaré) que m'han provocat que seguir entrenant fos una odissea. Però potser he de fer cas a en Joan, "O ara o mai". 

El dia 18 d'octubre s'acaba els entrenaments oficials de l'SBR Open Team però jo allargaré una setmana més. 

15 dies abans

Ja estic apuntat al Tast de la mitja de Granollers, però no tinc clar si he fet bé. Estic cansat, mentalment fos. També una mica trist per una mala notícia que ens arriba i perquè en Miquel, el nostre entrenador ens diu que ens deixa d'entrenar. Buff, només faltava això. No tinc ganes d'entrenar. Però ell ens ha ensenyat a ser forts, així que després d'uns dies tristos em torno a mentalitzar per aconseguir el repte. 

La setmana prèvia m'hi poso bé, entrenant a consciència però tinc unes molèsties al peu que em fan passar per les miraculoses mans i agulles d'acupuntura de la dra Pinsach. 

El dia D 

Em llevo a les 7, sol. L'Anna està de guàrdia. Preparo les coses, esmorzo i cap a Granollers, tot solet. Cap membre de l'equip ni cap amic m'ha pogut acompanyar. O estan descansant o van a la Festa dels supers. 

Arribo a les pistes d'atletisme de Granollers i agafo el bus que ens porta fins al punt de sortida a la Garriga. No parlo amb ningú. Que diferent a l'habitual que no paro de xerrar i fer conyes prèvies. Millor. Així em puc concentrar més en la cursa. Arribem a la Garriga massa d'hora. Falten 45' per sortir. M'assec al terra d'una pista de futbol coberta a beure una mica d'aquarius. Segueixo sense parlar amb ningú. 

Falten 30' i vaig a escalfar. Tinc una mica de mandra. Faig algunes acceleracions i les sensacions no són les millors. Espero que canviin quan comenci la cursa. 

Em poso a la sortida i no tinc ningú per desitjar sort. Què hi farem. 

Tret de sortida i comencem. Avanço corredors massa lents durant el 1r km. Miro el rellotge i l'he fet amb 3'40". Nanu frena que vas massa ràpid. Tampoc en sóc conscient però afluixo un xic. Els següents kms els segueixo fent sobradament per sota dels 4'. Espero que no em passi com sempre i em quedi sense forces al final, com m'ha passat altres vegades.  

Arribo al km 5, un punt clau per saber com vaig. 19'30", perfecte. Si continuo així ho aconseguiré. 

Però a partir d'aquí les forces comencen a fallar. Des que faig triatló m'he acostumat a fer competicions de llarga distància i córrer un 10.000 comporta anar a un ritme ràpid i exigent.  

Amb dificultats però continuo prou ràpid. I sense xerrar amb ningú. Ens acostem al tram final i estic col·locat en un grupet que va a un bon ritme. Els segueixo. Al km 7 em sento prou bé. Sé que és l'hora de la veritat i avanço al grupet. Els noto a darrera, respirant al meu clatell. M'agrada  veure'm així amb sensació de dominar la cursa. Però dura poc. El ritme pesa i les cames no van sobrades. Em veig obligat a afluixar. Km 8 i comença l'agonia. Estem arribant a Granollers. No dic res, ni saludo als fotògrafs. Em concentro en córrer. Però se m'està fent mooolt dur. Tinc ganes de parar i caminar, però ara no toca, sóc un lluitador. 

Per fi arribem a les pistes d'atletisme. Últims 300 m. Quan el meu Garmin arriba als 10 km el rellotge marca 38'58". Uauu. Però encara no he arribat! Faig un esprint final i acabo la cursa en 39'27"! Posició 154 de 2.500 corredors. Estic molt content. Objectiu aconseguit. 

Demano a una noia que em faci una foto. Primeres dues paraules del dia!
Penso en en Joan que m'ha animat a fer a cursa, amb els meus companys d'equip i amb els ànims que aquets dies m'han enviat via whats, amb en Miquel per tot el que he après amb ell durant aquests tres anys. I amb l'Anna que no m'ha pogut venir a veure acoseguir la fita però que m'ha ajudat molt per aconseguir-la.

Ara sí que toca descansar i tancar la temporada. Vull fer una aturada de 10-15 dies per desconnectar i menjar el que vulgui durant uns dies.

I l'any vinent ja intentaré baixar dels 38'...