Som el que mengem...tot i que no ho tinc clar...

Aquí teniu el meu nou article publicat a les revistes que col·laboro. Parlo de l'alimentació d'un triatleta, afeccionat, clar. parlo de mi, i d'altres companys... potser també parlo de tu.

Barretes energètiques, gels, recuperadors, aminoàcids, BCAA.. Són algunes de les paraules de moda en les converses dels triatletes. La obsessió per l’alimentació, el control de pes, la convenviència o no de prendre productes isotònics o recuperadors o suplementació vitamínica... Ens estem tornant bojos?

Quan feies vida semi sedentària (algun dia de gimnàs i un altre d’spinnig a la setmana força suau) menjaves de tot, bevies bons vinets, cervesetes quan calien...No t’estaves de res, només de viure el dia a dia i ser feliç. Però la cosa comença a canviar i et passes al running. Et diuen que per fer mitges maratons necessites prendre’t gels. Gels? Tu associaves fins ara el gel al martini, al vodka, al mojito; o als sabons...”M’he de prendre gels per córrer?” et preguntes. El primer dia que en tastes un quasi et poses a vomitar. “Això serveix per acabar una mitja marató? Però si amb prou feines puc córrer els 21 km i ara amb aquesta pastarada aguantaré?” penses. Doncs sí, sembla que els gels en qüestió t’aporten recàrregues de glucosa quan el teu cos l’està esgotant. Cal fer cas als experts (com si els teus col·legues tinguessin màsters amb nutrició esportiva) i seguir-ho intentant.

Quan t’hi acostumes ja t’has passat a fer triatlons de mitja distància i et diuen que amb tres gels no n’hi ha ni per començar, que durant el recorregut de la bici cal prendrese’n cada 20-30’ i si comptem amb la part de córrer, més un abans de començar tranquil·lament te’n pots anar a 10-13 gels en cinc horetes. Sort que ho combines amb barretes energètiques que t’aporten algo de sòlid al ventre. Però no són les barretes per aprimar, o les barretes del supermercat, no. Són unes amb proteïnes i alguna cosa més que valen 1’5€ cada una, igual que els gels. Calculeu, calculeu que car surt fer una proba de mitja distància...Quan acabes tens la panxa que sembla una rentadora. No accepta res més. Mira que abans de començar pensaves: “si he de nedar 1.900 m, bicicletejar 90 km i córrer 21 km més acabaré amb una gana”...doncs no precísament és de menjar la gana.

I ja no parlem si et proposes fer un IronMan. Les quantitats es multipliquen per dos i el centrifugat final pot arribar a ser perillós.

Superat el tema dels gels, et comencen a parlar d’altres coses: de recuperadors, de BCAA’ s o aminoàcids ramificats. Et diuen que per recuperar bé de l’esforç i poder entrenar l’endemà un parell de sessions més val la pena prendre’t un recuperador. Veus un pot gran en pols i amb unes imatges cridaneres a l’etiqueta que et recorden al que es prenen els culturistes. I dius “Això m’he de prendre?” Tu tenies clar que el millor recuperador després d’un entrenament dur era una bona cerveseta fresqueta amb un bon entrepà de llom amb formatge, una hamburguesa ben gran o un durum kebab amb salsa picant i de tot, però com que els teus companys se’n prenen i tiren una mica més que tu, tens la temptació de probar-ho.

“I això estrany del BCAA perquè déu ser?” Posa a les instruccions que serveix per evitar lesions i recuperar la musculatura més ràpidament després d’un gran esforç contínua. Ahhh. Potser ho probaràs però tantes pastilles químiques no et poden anar bé.

Arriba un dia que et fas mal a l’esquena i vas a visitar un osteopata. Et diu que t’estiguis dos mesos sense menjar ni gluten, ni làctics. Però que diu aquest? A tu t’encanta el formatge i ets un panarra, però llegeixes que en Novak Djokovic va fer dos anys molt bons seguint una dieta sense gluten. Així que proves a veure si dóna resultats. Et poses de mala llet perquè veus croissants gegants a les pastisseries i tu no pots, perqupe a la feina quan fan celebracions tothom menja pa amb embotit i tu portes torradetes d’arròs, o de quinoa amb algues. Et sents estrany però confies que a la llarga t’anirà bé. I de BCAA’s t’has passat a l’espirulina, unes pastilles fetes a base d’algues que milloren el rendiment físic, mental i sexual...carai, carai.

T’estàs aprimant i se t’està quedant una zona abodiman que s’assemba a un ratllador de formatge i ara no saps si és perquè fas la dieta d’absència de gluten o perquè últimament no pares de fer abdominals i flexions i d’entrenar matí i tarda.

Et costava menjar fruita i verdura i ara t’encanta menjar coli flor i bròquil, una branca curiosa que destestaves fa res. Però has llegit que dóna energia i que va bé.

I passa el que mai havies pensat que podia arribar a passar: entres a les botigues de productes naturals i dietètics. Aquelles que miraves de lluny.

Arriba un dia que descobreixes la Quinoa? Qui-què? El cereal que té més proteïna i que té aminoàcids essencials, greixos sans (omega 3 i omega 6), vitamina e (antoxidant),manganès, magnesi, coure i ferro i que és molt digestiu. I això tot en un!

I ja ho tens clar: ho combinaràs amb una mica de verdura i una mica de pollastre i no hi haurà ningú que t’aturi! Que es prepari el món del triatló, que arriba un nou triatleta, més sa, més fort, més prim però fibrat, però que troba a faltar, un bon entrepà de llom amb formatge, una deliciosa pizza de tòfona i un bon vi de l’Empordà. Però en aquesta vida s’ha d’escollir...i decideixes que serà millor decidir demà.