La meva mare em va ensenyar de ben menut que en aquesta vida es pot fer tot, si t'ho proposes. Però avui no parlo d'aconseguir fites, objectius a assolir. Parlo de desafiar el rellotge i fer com més coses millor. Perquè deixar de fer coses que t'agraden?Dèia ma mare (o potser només ho pensava i jo li veia a la cara), si anant per feina i sense respirar es pot fer tot!
Doncs aquest matí com a bon fill, ho he fet.
He començat el dia a les 7 del matí (només 6 horetes al llit) esmorzant bé per preparar un bon entrenament
Tocaven 100 km de bici i entre 30' i una hora de córrer. Això és un entrenament més propi del març, quan les cames ja estan més a to i amb un bon volum d'entrenament a sobre. I jo que en els darrers dos mesos només he sortir un parell de vegades a la carretera! Quina por.
Després d'esmorzar marxo ben abrigat cap a l'SBR, punt de sortida. Ens trobem amb el grup i ens preparem. Coincidim amb els amics del VO2 amb en Santi Pellejero i en Jaume Angulo, entre d'altres. La seva proposta matinal m'agrada més: anada a Malgrat i cap a Torrentbo a fer un esmorzar de forquilla i ganivet. Em penso dues i tres vegades si abandono els meus amics i vaig amb els VO2. Però un SBR Open Team ho dona sempre tot, així que cap a Tossa de Mar falta gent. Porto un entrepà de pa bimbo amb Nutella a la butxaca de darrera. No és el mateix que unes seques amb botifarra, però què hi farem. Ens esperen uns dies de menjar molt, així que hem de cremar per mantenir la línia.
Comencem suaus però el ritme es va enfilant de mala manera. Els companys d'avui són dels que tiren molt: l'Alberto, Marc, Francesc, Jordi H, Jose Manuel, David, la super Clareta i en Bernat liderant i manant. En moltes ocasions estic a punt de perdre el grup però en Bernat no em deixa. Em fa patir, apretar les dents. Se'm contrauen els quadríceps, però no puc afluixar. Si em quedo ja els he vist prou.
Arribem a Tossa i per sort girem al Mirador. La tornada no és gaire plàcida que diguem. els meus companys tenen ganes d'afilar els ganivets.
Arribo esbufegant a Mataró després de 98km intensos, i en Bernat em felicita per l'entrenament que he fet. Però això no s'ha acabat. Ens canviem de roba i de calçat i cap a córrer falta gent. Fa un dia bonic, amb bona temperatura i solet. Comencem a bon ritme, però a mesura que passen els km quest va baixant, a la mateixa velocitat que van apareixent les rampes a les cames. Tanco l'entrenament amb 8 km al sac. Carai tu.
Però com si fos la meva mare no paro pas a descansar, no. Faig la segona transició del dia i carrego la bici al cotxe i cap al mercat a comprar llana ja que m'ho ha demanat l'Anna. Amb unes pines d'esportista total vaig buscant la paradeta. La trobo i li dic a la dona que és per fer un buff. Em diu si és per mi per anar amb bici...noooo!
Són les 14h i tinc gana. Al mercat hi ha la millor xurreria del món i fa temps que no hi vinc. Però em quedo amb les ganes: ja no tinc més diners, els tinc al cotxe i no em deixen pagar 1,20 € amb targeta. Ostres ara que ja m'hi veia...
Ràpidament vaig cap a Argentona i em dutxo. Tercera transició: anada a comprar al carrefour. Està a ple a vessar però vaig prou ràpid. Surto d'allà a les 15.15 h i cap a casa falta gent que tinc molta gana. Allà amb faig uns spaguettis a la carbonara (molt bons). Poso una rentadora, rento les olles i estris varis usats i em poso a escriure aquestes lletres. Ara toca una migdiada i a treballar fins mitja nit.
Veieu com és pot fer tot! Ja ho diu la meva mare, ja.
Per cert la meva estimada mare continua amb el mateix ritme hiperactiu amb 65 anys molt ben portats. Tot un model a seguir.
jo també t'estimo, nanu!, però qui t'ha donat permís per esbombar al mon facebuker la meva nova edat?
ResponEliminaSi no vaig errada, demà, o sigui el 18 de desembre 2013, aquest blog complirà quatre mesos. això vol dir que és força més dels cent dies de confiança que es dona a tot aquell que comença en una nova activitat.
ResponEliminaPer tant comença a ser hora de fer les corresponents valoracions bloggeres, cosa que suposo que cal fer a dues bandes: la del emisor i la dels receptors.
Tenint en compta que es tracta d'una comunicació a cara descoberta,- i en aqust cas, a cor obert- les crítiques poden ser ferotges; no les dels protagonistes que acompanyen al personatge principal, sinó la dels lectors no triatlers, la dels lletraferits, les de parents i coneguts.
Com que una servidora està entre algun d'ells, llenço la primera pedra, dient només que:
"hi ha molta vida" en tots els escrits! i sentiment, i emoció i patiment,i gana, i ritme, i divertiment.. i alegria de viure,
Tot i que m'he quedat amb les ganes de veure la picada d'ullet de la Moreneta quan li va encendre una espelma després de tant anys d'abandó; o de sentir la resta de conversa que seguí al comentari de la venedora de llanes del mercat; o de saber com és el món a les sis del matí…
Nota? Progresses adequadament.
felicitats, nanu!