Dissabte al matí d’un dia gris. En un dels llacs més bonics del país un noi rema tranquil·lament. L’aigua està calmada. Havien anunciat pluja però encara no plou. És el segon dia de primavera però la calor no s’albira per enlloc. Fa fred d’hivern, però el noi continua remant.
Al voltant del llac hi ha famílies que passegen, fotògrafs afeccionats que, amb trípode i tot, busquen la millor imatge. Potser serà la del noi remant amb un raig de sol que es cola per la barca, mentre unes aus volen per damunt seu cap. També hi ha nens petits que aprenen a anar en bicicleta, gent que fa footing tranquil·lament, gaudint del matí. Però també hi ha un noi d’Argentona, que fa triatló i que li agrada escriure, que està corrent amb els companys d’equip. Ja porta 40 km de bici a les cames i ara farà dues voltes al llac a un bon ritme, a 4’18” al km, per sumar-ne 13. Però no acabarà aquí. Mentre la nena de la bici rosa caigui en el seu aprenentatge futur ell seguirà i farà 40 km més de bici i 7 de córrer. En MarTRI està gaudint esportivament com mai. És a Banyoles en el primer stage de l’equip de triatló SBR Open Team de Mataró.
A les 9.30 h tots els membres de l’equip estan a punt per començar l’entrenament de transicions. Els membres de The Best Banyoles coordinen l’stage i faran que als triatletes no els falti de res. Bicis a punt i surten a fer la ruta habitual de les triatlons olímpiques de Banyoles. En MarTRI està la mar de feliç, per primera vegada comparteix entrenament de bici amb el seu sensei i admirant Mr. Blanchart. No tots els dies es pot entrenar amb un campió d’Europa de mitja distància.
Arriben a l’hotel, canvien de sabates i es posen a córrer direcció al llac. La intenció seva és fer 6 km, els que preparen l’IronMan en faran 12. Comença tranquil i de mica en mica va agafant un bon ritme. Recupera aviat la distància perduda davant tres ironmaidens i fins i tot es posa davant seu a tirar. Va a un bon ritme, a 4’ pelats al km i se sent còmode. Està feliç. Quan està arribant a completar la volta l’Alberto l’anima a fer-ne una altra. Ell dubta, però decideix continuar. Ja que hi som aprofitem-ho, pensa. Els 10km els passa amb 42’30’ que no està gens malament per venir de fer bici. Al final surten 13 km, dues voltes al voltant del llac, mentres la nena segueix aprenent a anar amb bicicleta, i tot veient el noi que rema i els fotògrafs que intenten captar-lo amb la millor llum.
Tornen a agafar la bici i des del primer km es queda despenjat. Sol, però no pas desanimat. Fa el que pot. Comença a notar que les cames no li tiren però aguanta estoicament els 40 km amb vent en contra i amb ningú amb qui anar a roda. I toca l’últim canvi de bambes. Torna a córrer. Ara les cames no li responen com abans, però ell gaudeix. Mira els prats verds i els turons que s’enfilen tímidament al voltant del llac i pensa que li encanta estar aquí. Ara entén perquè en Marcel Zamora i altres triatletes han vingut a viure al Pla de l’Estany. Finalment arriba a l’hotel i es troba amb els companys. Toca una dutxa i dinar. És moment de riure, explicar experiències, de compartir aventures.
No tenen gaire temps. Al cap de dues hores han d’anar a nedar. En Miquel té preparat una menú dels que fan mal a les cames: 4.000 m de natació. Mentre descansen arriba l’anunciada pluja. Per sort no s’han mullat i han pogut entrenar bé. Es dirigeixen cap al Club de Natació Banyoles amb el terra moll i un ambient frescot, lluny de ser primaveral. Els raigs de sol ara ja esquitxen el llac, però el noi que remava ja no hi és.
El detall d’en Xavi i en Lluís dels The Best Banyoles és impagable: tenen tota la piscina per ells. En MarTRI es tira a l’aigua una mica cansat. No té clar que pugui aguantar tots els metres, però ho intentarà. En Miquel ja l’apretarà.
Comencen a fer nedo variat, ara pull, ara tub (s’ofega), pales, aletes...i les rampes a les cames es comencen a presentar a la majoria de membres de l’equip. Les 5 sèries de 300m finals l’acaben de deixar tocat i surt de l’aigua amb unes rampes als bessons que el fan dubtar de si sortir o quedar-se allà dins. Però és hora de sopar i descansar, que l’endemà toca tiradeta de bici.
Després de sopar ell vol anar a fer una cervesa. Quatre més l’acompanyen. Els altres van a dormir.
La nit però es comença a tòrcer. A les 3 de la matinada li comencen a venir nàusees que li fan passar un mal moment. Es desperta i baixa a esmorzar amb la resta de l’equip. Menja una mica però el seu estat estrany i dèbil no millora. No sap si sortir amb bici. Finalment decideix provar-ho. És un cap de setmana especial i el vol aprofitar. Farà el que pugui, sense pressa. Ràpidament es queda sol però gaudeix de les carreteres.
Va direcció Olot per Mieres. Dos portets amb corbes el condueixen per paratges increïbles. Quines carreteres per anar amb bici, això no hi és al Maresme. Cada corba porta a una recta amb un paisatge més bonic. Arriba a Mieres i en queda enamorat. Continua pujant fins a Santa Pau. Ja en té prou, el cos no dóna per més. Fa mitja volta i tornar cap a Banyoles. Abans però para a fer una coca-cola que li dóna energies extres. Arriba a la capital del Pla de l’Estany i no vol parar sense fer una darrera volta al llac. Avui no troba la nena de la bici rosa, però està ple de famílies passejant, anant amb bicicleta, patinant. Tots al voltant del llac.
Potser ha fet masses voltes al llac i s’ha marejat. O el dia abans nedant a la piscina on va fer ni més ni menys que 160 viratges. És igual, ja es recuperarà. S’ho ha passat molt bé fent esport amb la seva gran família esportiva. Torna a Argentona i veu una part del Madrid-Barça. Marxa a casa marejat, però no passa res.
Genial! :-)
ResponEliminaCollons germanet quina anya que us foten aquests triantenes!!!!
ResponElimina