Jo entreno a les 6 del matí i tu?

Aquí teniu la versió catalana de l'escrit amb el qual he debutat com a col·laborador de Triatletas en red. Apa a gaudir.

El pitjor que li pot passar en aquesta vida a la teva parella és que li diguis "em passo al triatló". Al principi et dóna suport, et vol veure feliç, però poc a poc vas veient com la seva cara va canviant. A mesura que l'entrenament augmenta el nas se li arrufa, les selles comencen a mirar cap avall.

Cada moment que tens lliure només penses en una cosa: entrenar. Necessites millorar,  ja que els teus companys ho fan i tu no et pots quedar endarrera. La teva parella estava acostumada que de tant en tant marxessis a córrer una mica, però tu tens un bon entrenador que et marca dos entrenaments al dia, uns 12 a la setmana. I és clar, li fas cas.

Els ulls  de la teva parella es comencen a posar vermells a mesura que tu decideixes anar canviant de distància ara sprint, després olímpica i a continuació fas el pas a la mitja distància. Per sort, i com que l'Ironman et fa mandra, no et jugues el matrimoni i continues amb les halfs. 

Penses que la família és el més important, però no vols deixar l'esport ja que et manté feliç i viu.

La teva parella no t'ho acaba de dir directament, no ho vol reconèixer però tu saps que li està agradant com t'està canviant el cos, la força que estàs agafant als braços, aquests abdominals que t'estan quedant.

I et preguntes com pots combinar feina, família i esport si el dia no té prous hores? L’única solució és fer el primer entrenament del dia a les 6 del matí, abans d’anar a treballar. 

I com tot a la vida, aquesta decisió té avantatges i inconvenients. A 3/4 de 6 del matí, quan surts de casa no hi ha ningú  a la carretera. Estàs dormint mentre condueixes sense haver de patir, no cal vigilar a cantó i cantó per si hi ha kamikazes que fan tard a la feina. 

Però ser l'únic que hi ha al carrer a aquesta hora et fa sentir estran. Sort que quan arribess les 6 al gimnàs i està ple de gent rara com tu, que fa cua per quan obrin. 

Arribes a la feina amb les endorfines a tope i pots xulejar davant les companyes que a les 8 del matí ja has corregut 13 km i has nedat 2.000m. No et serveix de res pero et sents feliç, et puja l’autoestima. L’efecte de les endorfines però et duren com a molt un parell d'hores, després la feina se’t fa agònica.

Entrenant a les 6 aprofites més el dia.. però si ésde nit!! Doncs aprofites més la nit.

A la primavera-estiu sents aquells plaers dels que només gaudeixen els esportistes: veure sortir el sol rogent quan estàs nedant a la piscina de 50 m descoberta, o quan estàs corrent pel passeig marítim. Algú podria dir que no cal córrer per gaudir de la sortida de sol...potser sí però així és més èpic i es gaudeix el doble quan arribes esbufegant i sentint que ho has donat tot a l’entrenament.

Començar el dia al gimnàs és prou bo per la salut mental i l’autoestima. A les 6.30 seus davant el mirall i comences a fer peses de bíceps. Veus els teus braços com musculen i es marquen els bíceps i les venes i et fa feliç. No passa res si no tens àvies, tens un bon mirall que et diu “tio que fort que t’estàs posant”. Llàstima que el pes que aixeques fa riure per dins el noi que tens al costat i que aixeca tres vegades el teu pes.

Si no tens parella teus amics de gresca flipen quan veuen dia rere dia que la teva prioritat és el triatló i no les festes d’abans. No entenen perquè els dius que no surts amb ells a prendre unes cerveses perquè has de matinar. "Aprofita que no tens ningú a casa",  et diuen. Però tu estàs casat amb el triatló i per ell ets capaç d'aixecar-te abans de les 6 si cal.

Llevar-se a les 5.30 h també és beneficiós per la teva parella: pot dormir tranquil·lament, sense sentir-te movent intranquil. No la despertes amb el soroll de l'aigua de la dutxa, ni sent l'assecador de cabell. Però si un dia decideixes quedar-te a dormir has vegut oli. 

I com anuncia la llei de Murphy, arriba al vespre i no són ni les 21 h que t’estàs morint de son. Si tens fills no tens cap problema, li dius "ja vaig jo a llegir el conte al nen". Al minut 2 ja estàs roncant al seu llit i el nanu s'enfada amb tu. 

Si no tens fills la teva parella se t'enfada de valent ja que no l'acompanyes mirant la tele. I et diu "potser que paris de fer esport”!

Cada vegada està més enfadada i necessites reconduir la situació, així que li expliques un conte: 

“Imagina't d'aquí a sis mesos.  Són les 7 del matí i la platja es plena de triatlet@s amb neopré, ulleres i gorro a punt de tirar-se al mar per fer realitat el seu somni.  5 hores després milers de persones estan esperant a meta per veure els seus familiars que competeixen, tu també. Els corredors van arribant i de cop apareixo jo. Faig bona cara, de felicitat, d'assolir el repte pel qual tant he lluitat,  hem lluitat. El  repte que m'ha fet patir i gaudir alhora. Se'm veu feliç i tu t'agrada veure'm així. T'emociones quan ens abracem a meta i em pengen la medalla de finisher. Han estat més de 5 hores d'esforç plaent. Saps el que representava per mi acabar aquest repte". Calles, mires la teva parella i veus amb tristor que s’ha adormit.