dijous, 2 de gener del 2014

El cos és savi, però sempre està disposat a amargar-te la vida a la mínima que deixes que et guanyi la partida. Diuen que descansar és un bon entrenament però els que estem enganxats a l'esport competitiu no sabem parar. El món no s'atura, els altres no descansen, per tant s'ha d'entrenar dia sí, dia també. 
Aquest començament de temporada està sent força complicat: pocs km de run, un fort costipat que em va deixar KO 10 dies i sense forces per la mitja de Mataró i una bursitis al dit petit de la mà que em va deixar 10 dies més sense nedar. 
Poc volum d'entrenament acumulat però curiosament amb bones sensacions corrent i sobretot nedant.
Enfocava els dies de Nadal sense curses a fer però amb ganes d'aprofitar per entrenar bé. El dia 22 vam anar a córrer 15 km per muntanya i vaig tornar amb males sensacions. L'endemà em notava mal al peu dret.


El dia 24 tenia festa i la tarda lliure i volia fer entrenament del bo: sortida de bici i sessió de córrer amb l'equip. A les 14 h havia quedat amb dos cracks de l'equip per fer una mica de bici. 15 ' abans de sortir no podia ni caminar. Però vaig poder fer 2h30' i 65km de bici durillos però sense gaire dolor( el pedaleig no m'afectava). Arribava a les 17 h a casa i a les 18 h ja era a l'entrenament amb el grup per fer sèries de córrer. Després d'intentar fer l'escalfament em vaig veure obligat a parar als 300m. Sentia un mal al taló horrible. Calcani inflamat i recepta nadalenca: gel, calmants i DESCANS. Noooo! 
Veure com els companys corren aquests dies Sant Silvestres se m'ha fet dur. Costa estar parat, no sortir a trotar i gaudir del que molts s'estranyen. Estar el dia 31 al Pirineu amb el meu gran amic Sergi i dir-li que no puc córrer amb ell perquè necessito fer repòs per tal que la lesió no em derivi a una fascitis plantar, és dur. 
Estar aquí dalt sense bici, ni bambes, ni piscina és estrany. Però sempre hi ha coses bones: quin plaer poder gaudir de la família i els amics! 


M'esperaré fins després de reis per córrer, calmaré el meu neguit caminant entre la neu i sense mirar rellotges que marquen ritmes i km. 
Esperem que els Reis em portin salut...

0 comentaris:

Publica un comentari a l'entrada