Com en els últims 5 anys m'havia apuntat a la mitja marató de Mataró. Aquest any però arribava una setmana abans al calendari, per tant menys temps per preparar-la. La temporada la vaig començar el 7 de.novembre després de 10 dies de descans obligat. En tres setmanes és complicat preparar bé una cursa de 21km, per molt que em conegui molt bé la distància i que les meves cames acumulin més d'una dotzena de mitges maratons.
Però la preparació encara es va complicava més quan vaig agafar un bon refredat, dels que costa treure, a tan sols 10 dies de la competició.
Quan faltaven 8 dies per la prova vaig fer un test de 14 km amb un resultat nefast: sense ritme, el nas ple de mocs i sense energia. Em va quedar clar que hauria de canviar el xip competitiu.
Però ja se sap que els problemes mai arriben sols: quatre dies abans, un mal gest em va produïr una lesió cervical. Entre fisio i l'acupuntura que em va aplicar l'Anna ho van millorar però no arreglar del tot.
El dia abans. El dia pre ha de ser de rodatge suau per estirar cames i descansar al màxim. Doncs per uns temes personals vaig haver d'anar a Vinaròs a les 6 del matí. Vaig dormir poc i malament i prop de 500 km de cotxe. Queda clar que l'endemà anirem a gaudir com fa temps que no faig.
La nit abans dormo set horetes, per fi!! Esmorzar, preparatius de la cursa, compro el disc de la Marató i cap a Mataró amb en Quim Nicolau a trobar-nos la resta de l'equip SBR. El dia és fred però menys que els darrers. Això sí, bufa el vent.
Arriba el moment de la cursa i estic tranquil com feia temps. No tinc cap mena de pressió. Només cal que corri 21 i escatxs metres. Surto amb en Jaume Bachs i en Sergi Serra o sigui els tres membres originals dels 4 Passes! El trio amb qui ens vam reenganxar d'adults al món running fa 6 anys, fent mitges, maratons, curses de 10... Junts hem rigut i hem patit setmana sí setmana també a les curses que seleccionavem en funció dels regals que donaven. Feia temps que no corríem junts. Quin plaer tornar als vells temps. I per no perdre el costum els primers km anem xerrant, saludant amics del públic i demanant que ens animin. Correm rient i tranquils però a un bon ritme: 4.24' al km els primers 7 km de cursa. En aquell punt en Sergi apreta i en Jaume es queda endarrera. Em quedo sol, què hi farem... Continuo a prou bon ritme (per baixar fins i tot de 1h34' el resultat de l'any passat) fins al km 14-15.
Fins aquest moment havia gaudit, estava content. Havia compartit 2 km amb en Jose del Sorrall, que em va ajudar a anar a un bon ritme. Però arribant a la RENFE se m'acaben les forces. Cada vegada tardo més segons a fer cada km. La tornada cap a la ronda Cervantes se' m fa eterna i encara em queda el pitjor: la pujada final, el punt que any darrera any se m'atravessa. Mira que durant l'any em faig un fart d'entrenar per aquest punt però després de 19 km se'm fa una muntanya. Tinc ganes de parar i caminar. Lluito contra el meu cap que ho vol fer...i se'n surt amb la seva. Camino 10" però torno a córrer, com puc cap a meta. Va Martí que has superat coses pitjors, em dic. Arribo a meta esprintant fet una coca. Al final 1h 36'. No m'ho esperava.
Ha estat un bon entrenament de principi de temporada i un gran matí compartit amb els amics. Va bé això de competir!
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada