La nit a Killarney ens coincideix amb la nit de Halloween. Per primera vegada em perdo la castanyada. I mira que m'agraden les castanyes i sobretot els moniatos. Aquí són de Hallowee. Des del principis de setmana que es palpa l'ambien mortuori i sobretot freak.
Els finestrals de les cases estan plens d'esquelets, d'imatges tenebroses i fins i tota tenen la cinta groga que posen quan hi ha assassinats. Nosaltres passem d'aquestes històries i anem a veure un concert de música tradicional, això sí amb una bona prèvia culinària. Una bona hamburguesa de carn irlandesa, amb verdureta (je, je) i l'Anna un bon fish & chips. Regat d'una Guiness, és clar.
Entrem al bar i escoltem el concert. Vaig al wc que acostumen a tenir al sòtan. Baixo les escales encara amb les cames adolorides de les agulletes. Abans d'entrar al bany em trobo un mort. Bé, un noi que va maquillat com un mort, amb el coll ple de sang amb relleu i tot i la cara fosca.
Després de l'ensurt torno a dalt i comentem amb l'Anna que hauríem d'aprendre dels horaris d'aquí: no tanquen al migdia, pleguen més d'hora, sopen abans i tenen més temps per pair abans d'anar a dormir i fer vida social. Al bar, això sí.
Els finestrals de les cases estan plens d'esquelets, d'imatges tenebroses i fins i tota tenen la cinta groga que posen quan hi ha assassinats. Nosaltres passem d'aquestes històries i anem a veure un concert de música tradicional, això sí amb una bona prèvia culinària. Una bona hamburguesa de carn irlandesa, amb verdureta (je, je) i l'Anna un bon fish & chips. Regat d'una Guiness, és clar.
Entrem al bar i escoltem el concert. Vaig al wc que acostumen a tenir al sòtan. Baixo les escales encara amb les cames adolorides de les agulletes. Abans d'entrar al bany em trobo un mort. Bé, un noi que va maquillat com un mort, amb el coll ple de sang amb relleu i tot i la cara fosca.
Ens llevem al b&b i com que tenim inclòs en el preu un irish breakfast no li farem un lleig...Aquest però es un pèl més saludable que el del restaurant de l'altre dia. Acabo amb una mica de iogurt amb cereals per sentir-me sa, no fos cas.
I tornem a agafar el cotxe. Aquests últims dies m'he atrevit a conduir. Els primers dies em feia molt de respecte. Jo conduint sóc un cas. La primera vegada que vaig agafar el cotxe a Irlanda l'Anna em va fer parar als 300m. Ara però ja li començo a agafar el "truquillo". Fem un tros de la ruta The Ring of Kerry tot anant direcció Cork.
Abans, però passagem uns 3 km pel parc nacional de Killarney. Ja puc caminar i em va perfecte estirar les cames!! Quins verds, quins paratges. Si visqués aquí em passaria el dia corrent, anant amb bici, però segur que també bebent i menjant. Només anant amb el cotxe ja gaudeixes d'aquests increïbles paratges.
A Corck dormirem un parell de nits al mateix b&b. Estem cansats de dormir cada dia a un lloc diferent i obrint i desfent maletes.
Abans d'arribar hem dinat per primera vegada fora del cotxe. Fa fred però no plou i hem segut a un parc d'un poble molt xulo, Kenmare. Una amanida i una kische del Mark & Spencer prou interrssant. Jo també menjo una mica de pa de motlle. Aquí sí que en saben fer de pa de motlle i no el bimbo i carrefour i aquesta cosa que li diuen pa aquí.
Abans d'arribar hem dinat per primera vegada fora del cotxe. Fa fred però no plou i hem segut a un parc d'un poble molt xulo, Kenmare. Una amanida i una kische del Mark & Spencer prou interrssant. Jo també menjo una mica de pa de motlle. Aquí sí que en saben fer de pa de motlle i no el bimbo i carrefour i aquesta cosa que li diuen pa aquí.
Com sempre mirem el rellotge tot intentant arribar els llocs abans que es faci fosc. Ho tenim difícil ja que ara el sol ens abandona abans de les 5 de la tarda. Veus, això no m'agrada d'allà.
L'endemà al matí em llevo amb la conciència una mica nerviosa que em diu que estic menjant molt i nul esport i faig 400 abdominals i algunes flexions. L'Anna es va despertant tot pensant que té tio ven raro estirat als peus del llit.
Avui serà un dia de poc cotxe, tenim ganes de descansar de tants kms. Anem a un poble de costa maquíssim, Kinsale, que està a 30 minutets del b &b. Els carrers són autèntics i les cases plenes de colors.
La llàstima és que enganxem el pitjor dia de pluja, vent i fred. Així que anem entrant a les botigues mentre s'acosta l'hora de dinar. Avui serà el primer dia que no menjarem al cotxe. Ens recomanen un restaurant de peix d'un nom curiós (Fishy Fishy) i hi anem de pet. Què carai, ens mereixem fer un bon dinar, que la vida és curta. Agafem només un plat per no deixar-nos el sou. Pero gaudim d'unes excel•lents vieires (l'Anna) i d'un salmó molt melòs i amb una salsa genial, jo. És el penúltim dia de viatge i per primera vegada acabem amb la panxa ben neta i contenta. ens diu en veu baixa, "avui sí que m'heu cuidat bé, punyateros! Ja tocava". Com que plou i fa fred anem a fer el cafè i un pastisset de llimona a un lloc molt xulo i amb wii fi per fer alguns instagrams. Hem de seguir mantenint la parròquia ven nformada i de passada a veure si aconseguim likes que ens fan molt feliços. A la carretera trobem algunes indicacions de "cul de sac" per indicar que és carrer sense sortida. Ja dèia jo que tenim coses semblants.
Al vespre fem un sopar suau a les 19 h i anem a fer vida socia a un bar. Fem una sidra irlandesa que està molt bona. Un bo descobriment. Són les 21h i arriba un grup de música que es prepara per fer un concert. però tarden massa i marxem ja que estem reventats.
Avui serà un dia de poc cotxe, tenim ganes de descansar de tants kms. Anem a un poble de costa maquíssim, Kinsale, que està a 30 minutets del b &b. Els carrers són autèntics i les cases plenes de colors.
La llàstima és que enganxem el pitjor dia de pluja, vent i fred. Així que anem entrant a les botigues mentre s'acosta l'hora de dinar. Avui serà el primer dia que no menjarem al cotxe. Ens recomanen un restaurant de peix d'un nom curiós (Fishy Fishy) i hi anem de pet. Què carai, ens mereixem fer un bon dinar, que la vida és curta. Agafem només un plat per no deixar-nos el sou. Pero gaudim d'unes excel•lents vieires (l'Anna) i d'un salmó molt melòs i amb una salsa genial, jo. És el penúltim dia de viatge i per primera vegada acabem amb la panxa ben neta i contenta. ens diu en veu baixa, "avui sí que m'heu cuidat bé, punyateros! Ja tocava". Com que plou i fa fred anem a fer el cafè i un pastisset de llimona a un lloc molt xulo i amb wii fi per fer alguns instagrams. Hem de seguir mantenint la parròquia ven nformada i de passada a veure si aconseguim likes que ens fan molt feliços. A la carretera trobem algunes indicacions de "cul de sac" per indicar que és carrer sense sortida. Ja dèia jo que tenim coses semblants.
Al vespre fem un sopar suau a les 19 h i anem a fer vida socia a un bar. Fem una sidra irlandesa que està molt bona. Un bo descobriment. Són les 21h i arriba un grup de música que es prepara per fer un concert. però tarden massa i marxem ja que estem reventats.
L'últim dia aprofitable a Irlanda es dividirà en dos blocs: un de conducció (250km fins Dublin) i l'última visita a Dublin que pràcticament no hem visitat. Em llevo d'hora (com cada dia que faig esport, com cada dia de vacances...no sé allargar la son!) i faig 300 abdominals...no sabem què menjarem. Fem un té a l'habitació. A tots els llocs tens la màquina per escalfar aigua i té per fer. Aquesta gent saben cuidar els hostes.
Arribem relativament d'hora a l'hotel de Dublin. Dinem un sandwich i fruita entaulats a l'hotel. Serà l'últim dia sense tomàquet ni oli!! Anem cap a Dublin city center a fer la visita a la fàbrica Guiness.
Resulta molt interessant, sobretot quan faig la pràctica de "tirar" jo mateix una pinta de Guiness. No sé si és perquè l'he servit jo, però aquesta està boníssima. Em donen un diploma de mestre cerveser i tot. Acabem la visita al pis de dalt, un bar des d'on es veu Dublin amb vista de 360 graus. Fent uns altra pinta, clar. Sortim contents de la fàbrica. Com en saben aquests de màrqueting i fer sortir la gent contenta tot acabant al bar "regalant" una pinta de cervesa. Bé, ja l'hem pagat amb l'entrada...
I anem al centre a sopar un fish & chips a un pub autèntic (acompanyat d'aigua!). I després al mític Tempel Bar a veure un extraordinari concert de música tradicional. Bon final de viatge. I a dormir d'hora que hem de matinar per agafar l'avió.
Les coses bones s'acaben. Mala sort, què hi farem És hora de tornar i de matinar. Agafem el cotxe i com que la vida és un cicle la tornem a liar amb el cotxe i no trobem la manera de trobar l'autopista que ens porti a l'aeroport. Anem fent rotondes i més rotondes. Els nervis em comencen a consumir. L'Anna conserva la calma, per sort. El rellotge corre i aquesta vegada no és com a l'arribada, aquesta vegada l'avió marxa, amb nosaltres o sense. Finalment hi arribem però justets, justets. "Els justos val al cel" , diu l'Anna. Doncs cap amunt al cel i tornada a casa. Arribem a Girona i ens venen a buscar els pares de l'Anna. Anem a fer un menú de menjar català. Que bé que es menja aquí! amanida i llagostins de primer i paella de segon.
Arribem a casa amb llàgrimes als ulls. S'ha acabat. Han estat dies molt xulos, sense fer esport i rient i gaudint amb l'Anna. Però toca tornar a la normalitat. I la normalitat passa per omplir de fruita i verdura la nevera i començar el dia nedant i acabar-lo corrent!!
Pel proper viatge, M'apunto als llagostins de la tornada... Que la vida dels que ens quedem també es dura!
ResponElimina