Gaudint dels paisatges de Núria

Setmana de descans. Això és el que ens ha dit que havíem de fer el nostre entrenador. La temporada ha estat llarga i toca parar dues setmanes per recarregar piles i descansar psicològicament. Li hem fet cas a mitges. Aquesta setmana hem fet poca cosa i moooolt suau. En Joan però fa dies que m'insisteix en el planing del dia 26: una sortida fer trail running per la Vall de Núria. Jo no ho tinc clar, estic en hores baixes, però  accepto. En Joan em cuida com si fos el seu germà petit: em porta una motxilleta amb dos super entrapans!

Sortim a les 6 del matí. Tot fosc. Al carrer no hi ha ningú, només 5 amants de l'esport que tenen ganes de gaudir del que ens ofereix el nostre país. 

Al cotxe no dormim, tenim xerrera. Arribem a Queralbs u agafem els trastos i cap a muntanya falta gent. 

Córrer per aquests paratgs és magnífic: grans paisatges i anem a ritmes tranquils que permeten gaudir-ne. Veiem daines a 20 metres i tot.

El camí comença a complicar-se, no es pot córrer, no serveix de res. Caminem i prou. I gaudim molt! Les vistes són impressionants. 

Arribem a Coma de Vaca i continuem cap al coll de la Marrana. Portem tres hores i no hem parat de pujar, tenim a tocar Bastiments, però anem justos de temps i passem de llarg. Però el camí puja igual. Intentem córrer una mica. En Joan esà molt fort. Córrer a 2.700 m és un luxe, barat però sacrificat. 

Finalment arribem al cim de Nou Creus. A dalt fa molt de vent i fred. Però podem córrer. Per fi comença la baixada. Quin plaer! Córrer en aquests paratges és brutal, neteja la ment. Veus muntanyes a cantó i cantó, naturalesa en estat pur. 
Arribem a Núria. Fa calor i està ple de gent. Seguim baixant, però ara es fa més dur. Una hora d'arrels, i mtes pedres. Tenim sed i gana. L'esforç es comença a notar, les cames pesen i no controlent tant on trepitgen. Tenim moltes ganes d'arribar al cotxe. 
Arribem i hem fet 31 km (18 corrent), 4.000 m de desnivell positiu, prop de 7 hores, molt de plaer i en gran companyia. Haurem de tornar-hi!

A Ribes de Fraser fem una paradeta a fer un beure i fer un relaxing. Al cotxe estic fos i m'adormo però m'ho he passat molt bé.

Ara sí que toca descans. Demà marxo a Irlanda i res de bambes, ni bici, ni nedar!