Jo entreno a les 6 am i tu?

Em ve de gust recuperar l’article amb el qual vaig començar la meva col·laboració a triatletas en Red. El voleu llegir?

El triatló pot ser tràgic. I és que el pitjor que li pot passar en aquesta vida a la teva parella és que li diguis "em passo al triatló". Al principi et dóna suport, et vol veure feliç, però a poc a poc vas veient com la seva cara va canviant. A mesura que l’entrenament augmenta el nas se li arrufa i les celles li comencen a mirar cap avall.

Cada moment que tens lliure només penses en una cosa: entrenar. Necessites millorar, ja que els teus companys ho fan i tu no et pots quedar enrere.

Els ulls de la teva parella es comencen a posar vermells a mesura que tu decideixes anar canviant de distància: ara esprint, després olímpica i a continuació fas el pas a la mitjana distància. Per sort l'Ironman et fa mandra, així que no et jugues el matrimoni.

Et preguntes com pots combinar treball, família i esport si el dia no té prous hores? La única solució és fer el primer entrenament del dia a les 6 del matí, abans d’anar a treballar.

I com tot a la vida, la decisió que has pres té avantatges i inconvenients. A les 5.45 h del matí, quan surts de casa, no hi ha ningú a la carretera. Aprofites per seguir dormint mentre condueixes sense haver de patir pels altres cotxes. No cal vigilar si hi ha kamikazes que arriben tard a la feina.

En canvi, ets l’únic que està al carrer i això et fa sentir estrany. Sort que quan arribes a les 6 al gimnàs està ple de gent rara com tu.

Arribes a la feina amb les endorfines al punt màxim i pots xulejar davant les companyes que a les 8 del matí ja has corregut 13 km i has nedat 2.000 m. No et serveix de res però et sents feliç, et puja l’autoestima. L’efecte de les endorfines et dura com a molt un parell d’hores, després el treball se’t fa agònic.

La teva parella no t’ho acaba de dir directament, no ho vol reconèixer, però saps que li està agradant com t’està canviant el cos: la força que estàs agafant als braços, aquests abdominals tant marcats... Lluny queda ja la panxa de quan no feies res que no fos sofà, vi i cerveses.

Entrenant a les 6 aprofites més el dia ... però si és de nit! Doncs aprofites més la nit.

A la primavera -estiu sents aquells plaers dels quals només gaudeixen els esportistes: veure sortir el sol vermellós quan estàs nedant a la piscina de 50 m descoberta, o quan estàs corrent pel passeig marítim. Algú podria dir que no cal córrer per gaudir de la sortida del sol ... potser sí però així és més èpic i es gaudeix el doble quan arribes esbufegant i sentint que ho has donat tot durant l’entrenament.

Començar el dia al gimnàs és bastant bo per la salut mental i l’autoestima. A les 6.30 h estàs davant el mirall fent peses de bíceps. Veus els teus braços com musculen. Això et fa feliç. No passa res si no tens àvies, tens un bon mirall que et diu "nanu que fort que t’estàs quedant". Llàstima que el pes que aixeques fa riure en silenci el noi que tens al costat i que aixeca tres vegades el que aixeques tu.

Els teus amics de gresca flipen quan veuen dia rere dia que la teva prioritat és l’esport i no les festes a les quals estaves acostumat No entenen com pots negar-te a sortir amb ells a prendre unes copes perquè vols matinar. "Aprofita que no tens ningú a casa", et diuen. Però tu estàs casat amb el triatló i per fer esport ets capaç d’aixecar-te a l’hora que calgui.

Llevar-se a les 5.30 h també és beneficiós per a la teva parella: pot dormir tranquil·lament. No la despertes amb el soroll de l'aigua de la dutxa, ni de les portes. Però si un dia decideixes quedar-te a dormir una mica més, l'has cagat. No estàs acostumat a estar a casa a aquestes hores i fas més soroll de l’habitual. T’arrisques a rebre una bona esbroncada.

I com anuncia la llei de Murphy, arriba la nit i no són ni les 21 h que t’estàs morint de son. Si tens fills no tens cap problema, li dius "amor ja vaig jo a llegir el conte al nen". Al minut 2 ja estàs roncant al llit i el petit s'enfada amb tu. Si no tens fills la teva parella s’emprenya ja que no l'acompanyes mirant la tele.

Ella cada vegada està més enfadada i necessites reconduir la situació, així que li expliques un història:

"Imagina't d'aquí a sis mesos. Són les 7 del matí i la platja s'omple de triatletes a punt de tirar-se al mar per fer realitat el seu somni. 5 hores després centenars de persones estan esperant a la línia de meta per veure els seus familiars que competeixen. Els corredors van arribant i de cop aparec jo. Tinc bona cara, de felicitat, d'aconseguir el repte pel qual tant he lluitat, hem lluitat. T'agrada veure’m feliç. T'emociones quan ens abracem a la meta i em pengen la medalla de finisher” Calles, la mires i veus amb resignació que s'ha adormit.