La setmana prèvia, però no ha estat com volia que fós. Tocava càrrega d'entrenaments i així la setmana vinent anar reduint quilometratge Els plans però es van trencar amb l'encostipat que vaig agafar dimarts i que m'han deixat amb el nas ple de mocs i 3 dies sense fer esport: una eternitat pel ritme que portem. Ahir vaig anar a nedar amb la resta d'SBR's, si és que es pot dir nedar. Avui havíem planificat una ruta molt xula pel Vallès, dura i de 100 km. Ai que costarà això. A més ahir m'en vaig anar a dormir amb la cama esquerra enrampada i em llevo igual. Penso, però, que quan tingui la cama ja escalfada ja em passarà.
Ens trobem a SBR. Som poquets, final de temporada i altres compromissos que té la gent. Els que som som portem una pinta curiosa: la Clara va amb el trimono i un buff i manguitos, en David va amb el cullotte trencat i se li veu el cul, jo ja porto vestimenta de tardor (i el cul em segueix quedant ben bonic) i en Bernat encara porta el moreno de cara de tot l'estiu...final de temporada dèiem. En Joan i en Dani van ben normals.
Engeguem. Comencem xerrant, cosa que a mi ja em va bé per agafar el ritme. La cama, però no em va gaire fina. Pugem a Parpers i encara hi ha senyals de la tempesta que va caure ahir a la nit. Després entrem per la zona de Marata i altres poblets i carreteres maquíssimes amb un paisatge espectacular i 0 cotxes. Arribem a l'Atmetlla del Vallès, jo amb dificultats. però un SBR no s'arronsa mai, i continua.
De mica en mica vaig agafant el ritme, millor, ja que s'acosta la pujada a Sant Feliu de Codines: 5 km d'ascenc, curbes i més curbes però continuem amb unes grans vistes. Que bonic és Catalunya i que bé que es veu amb bicicleta.
Passem per un bar d'aquests de carn a la brasa, d'aquests de ciclistes veterans, i en David i jo demanem parar. Però no ens deixen. Però si és final de temporada!!! Ens diuen que ja ho farem quan comencem la temporada. No m'ho crec. Ja no és el que era això, quines ganes de pencar i pencar!.
Arribem a Sant Feliu de Codines, piquem una mica, ens hidratem i ens fem algunes fotos de grup petit però agraït.
I toca continuar. Comencem amb baixada, millor, però després entrem en un recorregut irregular amb continues pujades i baixades. Quan arribem a Granollers proposo anar per Vallderiolf, una carretera que em porta molts records d'infantesa de quan anàvem amb tota la família a cals avis i passàvem per aquí. Sempre havia pensat: quan sigui gran hi vindré amb bici. Avui dormiré tranquil.
Arribem a Vilanova del Vallès i toca tornar. Però quina tornada: decidim passar per Òrrius, el pitjor port del dia, 4 km intensos i amb 85 km a les cames. Què hi farem, no? Toca agafar kms i patir per millorar.
Arribem a Argentona però no vull quedar-me a casa. Em falten 7km així que vaig fins a SBR, ens acomiadem de tots i cap a casa.
Finalment el rellotge marca 102 km i 4 horetes de plaer, de veure que vivim en un gran país i que encara ens queda molt per seguir aprenent, millorant i gaudint d'aquesta vida. Només em falta una cosa, fer-me una foto al culet perquè digueu la vostra. Amb malles queda més bé, eh!.
I ara de quèns parlaràs en el blog
ResponEliminaDe culets?
Elimina