Tot s'acaba...però s'acaba bé!

En aquesta vida ens calen ben poques coses per ser feliços i molts no ho saben. Molts perdem les energies obsessionant-nos en comprar-nos coses que ens ajudin a ser més feliços, però aquesta recerca de la felicitat pot ser ben econòmica.

Avui la felicitat l’he trobada, i totalment gratuïta. Només ha fet falta una abraçada matinal amb l’Anna quan ens hem despertat i una sortida de córrer matinal amb el meu gran amic Sergi. Cal alguna cosa més?

Aquesta nit m’ha costat dormi. Les causes: la festa sorpresa que li vam organitzar a la meva mare per el seu aniversari i l’empatx conseqüent de pizzes, pa i altres, i l’altre motiu és que ja era conscient que avui seria l’últim dia d’aquestes vacances.

A les 8 sortim amb en Sergi de la Plaça Nova d’Argentona i anem a fer el recorregut de la cursa de policies que es va fer aquest diumenge i mai he pogut fer perquè sempre sóc fora. Em diu en Sergi que va ser molt xula però el recorregut era exigent. Els primers quilòmetres, mentre anem cap al marge esquerre de la riera i encara és pla, ens anem posant al dia de xafardaries, de com li va anar a ell la cursa i de les notícies del món de l’esport. No cal anar a tope, avui toca gaudir. 

A partir del km 3 primera pujada. Em diu en Sergi que això no és res, “ai mare”. El camí es va enfilant suaument, combinant amb terreny pla i alguna baixadeta abans d’entrar als camins entre els boscos que comencen a recordar-nos que tenim uns indrets magnífics aquí mateix per poder córrer i caminar. Quan estem gaudint dels camins de cop a la dreta ens trobem una inesperada (per mi, ell ja la coneixia de diumenge) pujada amb molta inclinació. L'estil de córrer canvia de cop i ara ho fem de puntetes, mans obertes i cos inclinat a davant. La respiració també canvia; ara és més intensa, més complicada. La xerrameca s’atura per uns instants i ens concentrem en passar aquests trams el més aviat millor. Quan arribem al pla tornem a respirar amb calma i les rialles se’ns dibuixen a la cara: “carai,nanu quin recorregut”. Els següents quilòmetres són de pur plaer però no per ser baixada, precísament. Camins estrets, corriols i la sensació de llibertat de córrer al mig del bosc ens dóna el concepte de felicitat extrema.

Acabem el recorregut en el punt incial, després d’11 km durs, divertits i molt recomenables. Ara, no sé pas si sabria tornar a passar pel mateix recorregut.

Ens acomiadem amb en Sergi i marxo a casa a esmorzar i a fer tasques casolanes. I com que la felicitat ha de durar i hem d’aprofitar l’últim dia, marxo a la piscina a fer 2.300 metres amb prou bones sensacions.

Torno a casa, dino i arriba l’Anna amb ganes de natació. Em demana si l’acompanyo. Oi tant, per ella el que sigui...i si és esport encara més. I cauen 2.000 metres més de swim. 

En aquesta vida tot s’acaba i demà torno a la normalitat. No em puc queixar dels dies que he tingut i sobretot del que he pogut fer durant aquest temps. He aprofitat de valent cada instant, cada segon. He pogut fer esport (molt) amb grans amics,  he compartit immillorables moments i aventures amb l’Anna, la família i amics i he menjat molt bé. Descansar? Ben poc però per què? El dia s’ha d’aprofitar al màxim i més si són vacances. Ja dormirem quan siguem grans. A més un SBR no descansa mai...

I pels que us agraden les dades i a diferències de molts triatletes, no amagaré el què he fet durant aquest últim mes:

Swim: 31. 400 m, 14 activitats i 10 hores

Bike: 742km (amb forces ports de muntanya), 12 activitats, i 29 hores

Run: 154 km i 18 activitats. 15 hores

I molts quilòmetres d’excursions i aventures que no consten en cap dels rellotges supersònics.

I l’estiu vinent? Ja veurem, però segur que seguiré gaudint i compartint la meva felicitat amb vosaltres.