Haurien de ser així, però amb mi la cosa és difícil. La son se m'acaba a les 8 així que m'aixeco i vaig cap al menjador. Casualment tinc preparada la roba de córrer. Vull anar a comparar esmorzar i abans trotar una mica. Al poble tot just els joves arriben de marxa.Però no tinc diners i abans vaig a l'únic caixer de Tamariu. Em cobren 3'5€ de comissió. M'hi nego. Vaig cap a Palafrugell a buscar un servired.
Qui coneixi la zona sap que Tamariu queda enclotat. Els 2 primers km són de pujada molt intensa. Carai quin començament. Penso que després d'això ja està però Palafrugell està encara a 3 km i pensava que eren 3km des de Tamariu. Quin remei, a seguir corrent. La calor apreta i m'aniria genial una font, però no en veig cap. Arribo a Palafrugell i ara toca buscar el caixer. Ja he passat els 5km. Però ha diuen que per guanyar-se el pa s'ha de suar.
Trec diners i començo a tornar. El camí no és tot baixada, no penseu. Fins el trencant del Far de St Sebastià pujada continua.
A la part final començo a baixar i gaudeixo de grans imatges: el sol ja brilla sobre el mar, les cales de Tamariu ja s'aixequen entre els pins. I jo que penso: se m'està fent tard i a veure si em quedaré sense croissants! Apreto una mica i arribo a la fleca. La dona em veu una mica suat i li explico l'aventura. Prop de 11 km i 51' de running exigent per esfalt es mereixen un bon esmorzar!
Abans d'arribar a casa intento fer de marit ideal i comprar unes arrecafes a l'Anna que li agradaven, però la notiga encara no ha obert. Llàstima.
Explica'ns com va això de les cales que s'aixequen entre els pins.
ResponEliminaM'imagino un Tamariu fantasmàgoric on l'aigua de les cales, cansada de la limitación que li ve imposada pel rocam, decideix alliberar-se'n, i ho fa a l'engròs, sense esperar la corresponent menuda, lenta i dissimulada evaporació natural.
O potser la causa era l'esforç ampliat d'un corredor en busca de caixer sense comissions.
Ja està! La culpa és de la Banca.