Ahir va ser un dia de relax, de recuperar les sensacions de tornar a ser a casa, un dia de platja i de nul·la activitat física. Bé, concretem millor, sense activitat de cames ja que van caure 2.000 metres a la piscina.
Avui ens llevem a les 7 i anem amb en Joan Salom a fer una ruta de bici. Quedem puntualment al nostre punt de trobada, SBR, i comencem a rodar en direcció a Blanes. Fa molts dies que no trepitgem nacional, aquesta carretera que haura de tenir un carril bici per la gran quantitat de ciclistes que la utilitzem.
Els primers quilòmetres són d'escalfament i de "palique". Ens posem al dia de les últimes setmanes i planifiquem aquests dies que encara ens queden de vacances per seguir fent esport. Algú dèia que les vacances són per descansar, però va errat: "són per gaudir". I com gaudim nosaltres per començar el dia bé i amb ganes? Doncs fent esport.
Aquests primers quilòmetres també són un cop de puny a la realitat, per molt que la nacional vagi al costat del mar ens adonem que hem estat molt afortunats aquests dies podent gaudir dels paratges pallaresos, empordanesos i osonencs. Va, a favor del nostre Maresme parlarem de la bella imatge de veure el sol reflectint-se al mar, mentre s'està a punt de decidir si ja és hora de començar a escalfar als mortals i mentre les platges van rebent els primers banyistes, molt matiners.
A partir de Calella comencem a apretar una mica més el ritme, que encara caurem de la bicicleta. Les petites pujades que hi ha pel cami se'm fan un pèl dures. Tinc les cames una mica carregades d'aquestes dues últimes setmanes, però ara no podem parar, tenim la triatló de Tossa a tocar i cal posar-se a to.
A Blanes fem mitja volta i l'esquena comença a fer la guitza, amb petites molèsties abdominals que més tard desapareixen. La calor comença a apretar. A l'alçada de Calella ens creuem amb un company d'equip, la bala Jose Manuel Aguiar. Arribem a Mataró i en Joan va cap a casa i jo que mai en tinc prou vaig cap a a Vilassar per allargar una mica. Arribo a casa amb 85 km al sac, en poc menys de 3 horetes. La pregunta seria, serà l'última activitat esportiva del dia? Tot dependrà de l'Anna, però molt em sembla que a la tarda anirem a nedar.
La veritat és que ja tinc ganes de tornar als entrenament amb tots els companys i amb en Miquel Blanchart i en Bernat Moragas al peu del canó exprimint-nos al màxim. Això és ser masoquista? Pot ser sí, però per entrenar i millorar s'ha de patir una mica.
I per acomiadar-nos una foto d'una part del super equip i grans amics de l'SBR.
Demà ens espera un matí ben interessant amb anada a Tossa i reconeixament del recorregut de la triatló amb el gran Xavi Sierra al capdavant.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada