Avui continuarem amb el diari de vacances esportives i la sortida amb bicicleta al Santuari de Mare de Déu del Mont (1.100m).
M'aixeco a les 6.45 sense despertador (i això que estic de vacances). He quedat amb en Joan Salom i en Miquel Ortega per pujar a un dels cims mítics de l'Alt Empordà: el Santuari de Mare de Déu del Mont on Mn Cinto Verdaguer passava temporades i des d'on va escriure part de la seva obra. Ho afronto amb il·lusió però amb un xic de por per si podré fer front a una pujada amb rampes superiors al 15%. Agafo la meva Cannondale Caad 8 des de Figueres i vaig fent ruta (i parades per fer tweets) fins trobar-nos amb els compis que arriben des de Banyoles.
Un cop junts la cosa es va animant. A poc a poc es va aixecant el dia mentre comencem els 19 km de pendent cap a munt. Els primers els fem conversant, posant-nos al dia de les aventures esportives d'aquestes vacances (això és el síntome d'un triatleta, no estem pas sonats...o sí). El camí es va enfilant i jo amb destresa sobre la meva cleta enregistro algun vídeo des del mòbil (ho podeu veure a l'instagram, busco followers amb la meva particular lluita amistosa amb l' Anna Pinsach per veure qui en té més). Van passant els quilòmetres i els pinyons del canvi van pujant perillosament al seu màxim. Arriba un punt que no en tenim més i les rampes encara no han arribat a la seva màxima expressió. Ai que patirem! Però estranyament el patiment i mal de quadríceps es va convertint en una espècie de plaer difícil de descriure pels que acostumeu a seure al sofà. El paisatge es va fent agradable al mateix instant que les rampes s'endureixen. Comencem a veure la Garrotxa i ens anem adonant del que portem pujant amb unes vistes de somni.
Els 2 últims quilòmetres es fan durs i sentim cada vegada amb més intensitat el nostre respirar esbufegat, mentre tastem la flaire de la naturalesa exiqusita on s'inspirava el gran escriptor. Arribem a dalt i la vista és de pel·lícula: si fas la volta de 360 graus pots veure el Canigó, la Garrotxa (amb l'Estany de Banyoles), el golf de Roses i el massís de l'Albera. Una vista inigualable. Es pot pujar amb cotxe al Santuari però de ben segur que es gaudeix més amb una mica de patiment ciclista, no?
Després de les fotos de rigor i un Aquarius a 2 € (per la vista privilegiada segurament) ja tornem que les nostres famílies estimades ens estan esperant per seguir gaudint d'aquestes vacances. Baixem amb cura ja que la carretera és estreta. Jo m'he quedat sense bateria al mòbil per tanta xarxa 2 o 3.0 que estava fent. De tornada per la carretera de Besalú a Figueres agafo la directa, m'acoplo a la bici i agafo una mitjana de 37-40km/h. Tinc ganes de ser a casa aviat! Al final surten 70 km i 3h 15' de gaudi extrem.
En Joan i en Miki van a la piscina del càmping, jo a la piscina de casa els sogres amb l'Anna, la Leonor Coromina Maymi i en Joan Pinsach, tot combinant piscina amb clareta i vermut per recuperar l'esforç fet. Sortideta de plaer i a veure si s'ha acabat l'esport per avui o l'Anna vol tornar a sortir amb bici...Per cert ma mare em diu que tenim alguna cosa a veure amb Mn Cinto Verdaguer ja que la meva besàvia era veïna seva a Folgueroles. Coses de la vida, de l'estiu i de l'esport.
Me gusta la iniciativa. Eran horas de que todos disfrutáramos de las Crónicas del MarTri.
ResponElimina