Hola família ja tinc blog per explicar les meves aventures d'esport i d'altres. Comencem amb aquest format i ja anirem modificant.
Avui continuarem amb el diari de vacances esportives i la sortida amb bicicleta al Santuari de Mare de Déu del Mont (1.100m).
M'aixeco a les 6.45 sense despertador (i això que estic de vacances).
He quedat amb en Joan Salom i en Miquel Ortega per pujar a un
dels cims mítics de l'Alt Empordà: el Santuari de Mare de Déu del Mont
on Mn Cinto Verdaguer passava temporades i des d'on va escriure part de
la seva obra. Ho afronto amb il·lusió però amb un xic de por per si
podré fer front a una pujada amb rampes superiors al 15%. Agafo la meva Cannondale Caad 8 des de Figueres i vaig fent ruta (i parades per fer
tweets) fins trobar-nos amb els compis que arriben des de Banyoles.
Un
cop junts la cosa es va animant. A poc a poc es va aixecant el dia mentre
comencem els 19 km de pendent cap a munt. Els primers els fem
conversant, posant-nos al dia de les aventures esportives d'aquestes
vacances (això és el síntome d'un triatleta, no estem pas sonats...o
sí). El camí es va enfilant i jo amb destresa sobre la meva cleta
enregistro algun vídeo des del mòbil (ho podeu veure a l'instagram,
busco followers amb la meva particular lluita amistosa amb l' Anna Pinsach per veure qui en té més). Van
passant els quilòmetres i els pinyons del canvi van pujant perillosament
al seu màxim. Arriba un punt que no en tenim més i les rampes encara no
han arribat a la seva màxima expressió. Ai que patirem! Però
estranyament el patiment i mal de quadríceps es va convertint en una
espècie de plaer difícil de descriure pels que acostumeu a seure al
sofà. El paisatge es va fent agradable al mateix instant que les rampes
s'endureixen. Comencem a veure la Garrotxa i ens anem adonant del que
portem pujant amb unes vistes de somni.
Els 2 últims quilòmetres es fan durs i sentim cada vegada amb més intensitat el
nostre respirar esbufegat, mentre tastem la flaire de la naturalesa
exiqusita on s'inspirava el gran escriptor. Arribem a dalt i la vista és
de pel·lícula: si fas la volta de 360 graus pots veure el Canigó, la
Garrotxa (amb l'Estany de Banyoles), el golf de Roses i el massís de
l'Albera. Una vista inigualable. Es pot pujar amb cotxe al Santuari però
de ben segur que es gaudeix més amb una mica de patiment ciclista, no?
Després de les fotos de rigor i un Aquarius a 2 € (per la vista privilegiada
segurament) ja tornem que les nostres famílies estimades ens estan esperant
per seguir gaudint d'aquestes vacances. Baixem amb cura ja que la
carretera és estreta. Jo m'he quedat sense bateria al mòbil per tanta
xarxa 2 o 3.0 que estava fent. De tornada per la carretera de Besalú a
Figueres agafo la directa, m'acoplo a la bici i agafo una mitjana de
37-40km/h. Tinc ganes de ser a casa aviat! Al final surten 70 km i 3h 15' de gaudi extrem.
En Joan i en Miki van a la
piscina del càmping, jo a la piscina de casa els sogres amb l'Anna, la
Leonor Coromina Maymi i en Joan Pinsach, tot combinant piscina amb clareta i
vermut per recuperar l'esforç fet. Sortideta de plaer i a veure si s'ha
acabat l'esport per avui o l'Anna vol tornar a sortir amb bici...Per
cert ma mare em diu que tenim alguna cosa a veure amb Mn Cinto Verdaguer
ja que la meva besàvia era veïna seva a Folgueroles. Coses de la vida,
de l'estiu i de l'esport.
diumenge, 18 d’agost del 2013
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Me gusta la iniciativa. Eran horas de que todos disfrutáramos de las Crónicas del MarTri.
ResponElimina