El 13 d’agost els meus pares arriben a Vilamur
i com ja és tradició anem a sopar al cafè Pessets. La millor proposta culinària
dels Pirineus però no de carn sinó d’estil més tocat i posat. Ens mengem llagostins
arrebossats de kikos, patata emmascarada amb tòfona, una truita de riu
esplèndida, entrecot del pallars a les tres mostasses, una fondue genial...tot
són tapetes, eh, no us espanteu. I un bon crep de sucre i canyella amb el papi per arrodonir el sopar.
El dia 14 cambiem el paisatge pallarès per l'empordanès i marxem cap a Figueres, però sabeu
què faig abans de marxar no? Corro 8 km direcció el Port del Cantó. El terra
està moll del xàfeg de la nit anterior. Fa cinc minuts que estic trotant i ja
tinc els peus i les sabates xops. La baixada l’he de
fer amb cura, però és molt agradable córrer a mitjans d’agost amb
aquesta sensació de frescor.
Arribem a Figueres i el primer que cau és una
banyadeta a la piscina de casa els sogres. Estarem 5 dies a casa d’en Joan i la
Leo, molt ben acompanyats i cuidats i farem rutes i sortidetes de plaer pel
voltant.
El primer matí que som a Figueres quedo amb el
meu amic Joan que és a Banyoles per pujar al santuari de mare de Déu del Mont,
però a les 7.15 del matí, amb tot a punt pervsortir, em truca que per problemes mecànics no
pot venir. Com que ja estic llevat, esmorzat i vestit i amb la bici a sota el
cul decideixo sortir jo i anar a fer una ruta que m’encanta: Cabanes, Peralada,
Garriguella, Vilajoïga, ascenció a Sant Pere De Rodes i tornada per Port de la
Selva i Llançà. És d’aquelles rutes maques, que creues la plana de l’Empordà, entre
vinyes, oliveres i unes carreteres molt tranquil·les i poc transitades. Puges
8 km prou exigents per arribar al monestir de Sant Pere de Rodes i et trobes
amb la gran vista del Cap de Creus i la badia del Port de la Selva, mentre el
poble es va llevant, lentament, sense cap mena de pressa. Total és 15 d’agost.
Quan arribo a casa fem un banyet a la piscina, esmorzar i escapada de nou a Llançà, a fer un bany a una zona
de roques amb aigua transparent.
El dia 16 d’agost la intenció és descansar una
mica. El meu cos porta molt de tute dels últims dies i les cames comencen a estar carregades.
Però anem amb l’Anna a nedar una mica al matí (2.600m) i a a la tarda improvisem una de les
millors activitats de les vacances: una volta amb bici de 36 km amb l’Anna amb
parada final per berenar a Peralada. De tornada a casa nou bany refrescant a la piscina.
Em sento molt feliç de
poder compartir amb el meu amor prop de dues horetes de bicicleta, tot i que
ella l’endemà queda aixafada d’aquesta doble sessió d’entrenament. Ho anem a
celebrar mentjant-nos una bona hamburguesa a Roses.
Dissabte 17 sí que descansem del tot. Em sento
estrany però també m’ho passo molt bé amb amb bona part de la família
de l’Anna sopant a la fresca al pati de casa.
Com que no sé descansar dos dies seguits
diumenge 18 fem la ruta amb en Joan i en Miki. Ens
trobem a mig camí del Santuari de Mare de Déu del Mont, un bell paratge on Mn
Cinto Verdaguer va escriure part de la seva obra. La pujada és dura, 19 km
exigents però quan arribes al Santuari (1.100m d’alçada) i veus aquelles vistes
de l’Empordà, el Pla de l’Estany, la Garrotxa, la badia de Roses i els Pirineus el mal de cames i el patiment anterior s'oblida ràpid.
L’endemà, últim dia a l’Empordà, vaig a córrer
11 km suaus per estirar cames.
I com tot s’acaba tornem a casa i fem un dia
de relax total amb platja i ...2.000 m de natació.
El dia 21 l’Anna comença a treballar i torna a
tocar recuperar la rutina, així que fem una sortideta de 85 km de bici fins a
Blanes sense gaire història i una molt bona natació amb l’Anna a la tarda i
2.300m.
Si fem un resum d’aquestes dies de vacances
que havien de ser de descans em surten del 5 al 21 d’agost (17 dies) el següent:
Bike: 8 activitats/ 445 km/ 18 h
Run: 11 activitats (la majoria per muntanya)/
85 km i 8 h47’
Swim: 4 activitats i 9 km
Excursió: 35 km de pur plaer.
Hem fet molt d’esport, això sí però també hem
gaudit de grans moment acompanyat de qui més estimo: l’Anna, la família i els
amics. Tot això m’ha fet desconnectar de la rutina de tot l’any i m’ha
demostrat una vegada més que no és més feliç qui més té sinó qui menys
necessita. I jo tinc unes bambes, banyador i ulleres, una bici i sobretot a
vosaltres.
Gràcies per aquest estiu TRI i un petonàs a l'Anna que aquests dies l'he vist feliç com mai.
Això sembla un final TRI. No, eh?
ResponElimina