L'última TRI va ser la millor. Voleu saber com va anar?
Dissabte. 6.40 del matí. Sona el despertador. No toca anar a treballar sinó a gaudir. Al carrer fa fred. Fa quatre dies anavem amb pantalons curts i ara el termòmetre ha baixat fins els 8 graus a l'Empordà.
Em fa certa mandra anar cap a Banyoles però m'aixeco del llit. L'Anna em fa un petó i em desitja sort. És l'última triatló de la temporada, però és una situació estranya: per primera vegada vaig a competir tot solet. Carrego la bici i totes les bosses al cotxe i em dirigeixo cap al llac de Banyoles. El termòmetre va baixant de temperatura a mesura que ens acostem al Pla de l'Estany. Arribo i ja estem a 6 graus. Hauria d'estar prohibit fer competicions amb aquesta temperatura. Confio que tard o d'hora sortirà el sol i a veure si ens escalfa una mica.
Banyoles és una ciutat ideal per fer triatló. Per això hi viu i entrenen grans com en Marcel Zamora i altres triatletes. Serà la tercera vegada que hi competeix. He fet una sprint i una olímpica. Ara faré la segona olímpica, una distància que m'agrada.
M'he apuntat a aquesta triatló per treure'm el mal gust de boca que em va deixar la triatló de Tossa i la mala cursa a peu que vaig fer.
Però arribo curt d'entrenament. La preparació final no ha estat la més adequada, ja que dues setmanes abans em vaig posar malalt i només vaig nedar un parell de cops i vaig fer un entrenament de bici i un de run. I la setmana de la prova la començo coix, amb visita al fisio (el gran Toni Ferrer) i amb sobrecàrregues al bíceps femoral i a la fàcia lata...
Però no hi ha excuses que servexin, ara toca competir i demostrar d'una vegada per totes perquè em serveixen els entrenaments amb el gran Miquel Blanchart.
Arribo a Banyoles, aparco i em dirigeixo cap a boxes. Hi ha poca gent. Dubto si anar a escalfar però fa massa fred. Faig una volta de 5 ' amb bici per comprobar que està tot bé. Vaig a boxes i ho preparo tot, avui ho faig bé, concentrat. No tinc ningú per xerrar i això m'ajuda. Saludo gent que conec del Mataró i faig amistat amb el company de la bici del costat de box.
Em poso el neopré i vaig cap a la sortida. Encara fa fred. L'aigua però està genial (22 graus). És una triatló tranquil·la amb 250 participants. Abans de la sortida trobo la germana de l'Anna Cortina, la Gemma i em farà de fotògrafa improvisada. Quines grans germanes, sempre acompanyant les parelles a les competicions amb la càmera a punt. Tenir fotos de la cursa em fa feliç, pensava que no en tindria i jo competeixo per sortir guapo a les fotos, no sé si ho sabíeu...
La sortida és des de dins l'aigua i el jutge ens demana fer una líniea imaginària. a laguns els hi costa. Jo em poso a un bon lloc, no davant sinó per sortir tranquil i agafar el meu ritme. No vull cops, ni agobiar-me. Les males notícies de darrerament m'hi fan rumiar.
Sortim i em poso a nedar a un bon ritme. Potser vaig massa lent però de mica en mica vaig bracejant bé i em sento millor. La natació és prou neta (no pel llac, sinó per els pocs cops que rebo) però se'm fa llarga. Al començament em fa mandra competir però vaig agafant ganes a mesura que nedo. Surto de l'aigua amb un temps de 24', prou content.
Agafo la bici i decideixo no posar-me els manguitos que tenia a punt. Apretaré més i a veure si no sento fred. Aquesta vegada surto prou bé, sense la respiració accelerada.
A la bici m'hidrato i formem un grup prou interessant. En alguns moments vaig tirant jo i tot. Amb l'Uri del VO2 ens queixem als altres que no ens dónen relleus. Poc després se m'escapen una mica. Tinc fred i em desconcentro un moment. El recorregut és bonic i de puja i baixa constants. A Esponellà hi ha un portet que em va de luxe i començo a recuperar posicions.
Arribo a boxes prou bé. 1h 10' en els 40km de bici.
Faig la millor transició de la meva vida. 20'' i ja estic corrent. Pot ser he anat massa ràpid: m'he deixat el gel a boxes. Què hi farem? Tirarem i ja veurem. Començo bé i poc a poc vaig accelerant el ritme. El recorregut és xulo: terreny de sorra per el bosquet al costat del llac. Començo a passar corredors i a gaudir. Res a veure amb Tossa. Trobo a faltar el gel però vaig corrent. Tinc una petita sensació d'inici de rampa a la cama dreta però no per això m'aturo. Penso en la meva dóna i amb en Miquel, el nostre entrenador. Vull fer-ho bé per ells.
Al final de la primera volta veig en Marcel Zamora i dic: "Jo algun dia seré com tu...en somnis". Continuo corrent. Una volta i ja ho tenim. Apretada final i paro el temps amb 2h20', en la posició 65. He fet 11 minuts menys que fa dos anys en aquest mateix circuit. Carai, tu.
Estic content. Em foto les botes menjant (pa amb embotit, coca de sucre amb xocolata...) i xerrant amb la gent. Tinc la serotonina i les endorfines a tope. El fred ja m'ha passat. M'acosto cap a en Marcel Zamora (guanydor de 4 IM de Niça, entre d'altres grans). Ell em reconeix i em saluda amb un "ei crack". Carai que em faré famós al final! Em faig una foto amb ell i amb el gran Cano que avui ha quedat segon.
Estic content perquè almenys he acabat bé la temporada amb bones sensacions, concentrat amb el que feia. Acabada la cursa em trobo als meus cunyats i nevots, que fa temps que no veig. Després un bon arròs de la Leo (la meva gran sogra) i un berenar sopar amb la Rosa i en Francesc. He menjat com feia temps, però m'ho mereixia!.
Aviat farem el resum de la temporada...estigueu atents.
Banyoles és una ciutat ideal per fer triatló. Per això hi viu i entrenen grans com en Marcel Zamora i altres triatletes. Serà la tercera vegada que hi competeix. He fet una sprint i una olímpica. Ara faré la segona olímpica, una distància que m'agrada.
M'he apuntat a aquesta triatló per treure'm el mal gust de boca que em va deixar la triatló de Tossa i la mala cursa a peu que vaig fer.
Però arribo curt d'entrenament. La preparació final no ha estat la més adequada, ja que dues setmanes abans em vaig posar malalt i només vaig nedar un parell de cops i vaig fer un entrenament de bici i un de run. I la setmana de la prova la començo coix, amb visita al fisio (el gran Toni Ferrer) i amb sobrecàrregues al bíceps femoral i a la fàcia lata...
Però no hi ha excuses que servexin, ara toca competir i demostrar d'una vegada per totes perquè em serveixen els entrenaments amb el gran Miquel Blanchart.
Arribo a Banyoles, aparco i em dirigeixo cap a boxes. Hi ha poca gent. Dubto si anar a escalfar però fa massa fred. Faig una volta de 5 ' amb bici per comprobar que està tot bé. Vaig a boxes i ho preparo tot, avui ho faig bé, concentrat. No tinc ningú per xerrar i això m'ajuda. Saludo gent que conec del Mataró i faig amistat amb el company de la bici del costat de box.
Em poso el neopré i vaig cap a la sortida. Encara fa fred. L'aigua però està genial (22 graus). És una triatló tranquil·la amb 250 participants. Abans de la sortida trobo la germana de l'Anna Cortina, la Gemma i em farà de fotògrafa improvisada. Quines grans germanes, sempre acompanyant les parelles a les competicions amb la càmera a punt. Tenir fotos de la cursa em fa feliç, pensava que no en tindria i jo competeixo per sortir guapo a les fotos, no sé si ho sabíeu...
La sortida és des de dins l'aigua i el jutge ens demana fer una líniea imaginària. a laguns els hi costa. Jo em poso a un bon lloc, no davant sinó per sortir tranquil i agafar el meu ritme. No vull cops, ni agobiar-me. Les males notícies de darrerament m'hi fan rumiar.
Sortim i em poso a nedar a un bon ritme. Potser vaig massa lent però de mica en mica vaig bracejant bé i em sento millor. La natació és prou neta (no pel llac, sinó per els pocs cops que rebo) però se'm fa llarga. Al començament em fa mandra competir però vaig agafant ganes a mesura que nedo. Surto de l'aigua amb un temps de 24', prou content.
Agafo la bici i decideixo no posar-me els manguitos que tenia a punt. Apretaré més i a veure si no sento fred. Aquesta vegada surto prou bé, sense la respiració accelerada.
A la bici m'hidrato i formem un grup prou interessant. En alguns moments vaig tirant jo i tot. Amb l'Uri del VO2 ens queixem als altres que no ens dónen relleus. Poc després se m'escapen una mica. Tinc fred i em desconcentro un moment. El recorregut és bonic i de puja i baixa constants. A Esponellà hi ha un portet que em va de luxe i començo a recuperar posicions.
Arribo a boxes prou bé. 1h 10' en els 40km de bici.
Faig la millor transició de la meva vida. 20'' i ja estic corrent. Pot ser he anat massa ràpid: m'he deixat el gel a boxes. Què hi farem? Tirarem i ja veurem. Començo bé i poc a poc vaig accelerant el ritme. El recorregut és xulo: terreny de sorra per el bosquet al costat del llac. Començo a passar corredors i a gaudir. Res a veure amb Tossa. Trobo a faltar el gel però vaig corrent. Tinc una petita sensació d'inici de rampa a la cama dreta però no per això m'aturo. Penso en la meva dóna i amb en Miquel, el nostre entrenador. Vull fer-ho bé per ells.
Al final de la primera volta veig en Marcel Zamora i dic: "Jo algun dia seré com tu...en somnis". Continuo corrent. Una volta i ja ho tenim. Apretada final i paro el temps amb 2h20', en la posició 65. He fet 11 minuts menys que fa dos anys en aquest mateix circuit. Carai, tu.
Estic content. Em foto les botes menjant (pa amb embotit, coca de sucre amb xocolata...) i xerrant amb la gent. Tinc la serotonina i les endorfines a tope. El fred ja m'ha passat. M'acosto cap a en Marcel Zamora (guanydor de 4 IM de Niça, entre d'altres grans). Ell em reconeix i em saluda amb un "ei crack". Carai que em faré famós al final! Em faig una foto amb ell i amb el gran Cano que avui ha quedat segon.
Estic content perquè almenys he acabat bé la temporada amb bones sensacions, concentrat amb el que feia. Acabada la cursa em trobo als meus cunyats i nevots, que fa temps que no veig. Després un bon arròs de la Leo (la meva gran sogra) i un berenar sopar amb la Rosa i en Francesc. He menjat com feia temps, però m'ho mereixia!.
Aviat farem el resum de la temporada...estigueu atents.
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada