Un dia especialment intens

Feia temps que volia competir el dia del meu aniversari. Començar bé el dia era el meu objectiu. Aquí teniu la crònica d'un dia molt especial, molt intens i que agraeixo molt a la fema família i sobretot a l'Anna. 

8 del matí d'un dia especial. Sobretot per mi i la meva mare. En un poble de la costa maresmenca 200 triatletes trepitgen la sorra d'una platja encara orfe de banyistes. És el segon dia d'estiu però el cel avui amaga un sol que els darrers dies ha apretat de valent. Avui el temps s'alia amb ells perquè no vol que suin més del compte.

Els triatletes es preparen per entrar en competició. Els nervis bullen per la seva sang. Es corden uns als altres el neoprè, es posen el casquet i les ulleres de bany i esperen amb ància el tret de sortida. Tot està a punt per començar una batalla intensa, breu i encara que no ho pugui semblar, agradable.

És un dia especial per la meva mare. Fa 36 any la vaig fer patir per portar-me al món. És un dia especial per mi, perquè he decidit començar el dia del meu aniversari fent una cosa que m'encanta, competir en una triatló. 

La distància no és la que m'afavoreix més (750m de natació, 20 km de bici i 5 corrent) però coincideix que és el meu aniversari, és a prop de casa, Sant Pol és un dels meus pobles preferits i a sobre tinc la inscripció pagada gràcies a la col•laboració amb triatletasenred. Tot quadra, ara només cal posar-s'hi, gaudir i donar-ho tot durant la hora i escaig que durarà la cursa.

La prèvia

No tinc clar en quines condicions arribaré. Vinc de fer una triatló olímpica 7 dies abans. A més porto diverses setmanes dormint una mitjana de 5 hores. Per acabar-ho d'adobar el dia abans em dedico a pintar la terrassa del pati matí i tarda. Però és el meu dia i, em surti con em surti la cursa, m'ho vull passar bé! 

El Gran Dia

Quan em vaig apuntar a la proba comptava amb què poguessin venir la meva dona, pares, germans i cunyada a veurem i aprofitar per celebrar l'efemèride, però els organitzadors de triatló són matiners i comencem a les 8. A aquesta hora els de casa estaran dormint. Però quan estic entrant a boxes ma mare em diu que està de camí, ve a veure'm. Això em fa feliç. Entrem amb l'Oscar, un company d'equip que corre com els ángels. Fem una foto prèvia del meu estil i amb el mono de triatló que m'ha deixat l'Alberto. Va marcat amb les lletres "Angel". Volaré? Levitaré?

Als boxes em trobo en Gonzalo Marchena, coordinador de Triatletas en red i una gran persona. La fem petar mentre ens preparem i decidim qui fa la crònica avui. Em trobo a la Mercè Bruguera, la meva professora de referència de l'institut. El seu marit competeix i ara ens trobem en algunes curses. M'encanta aquest món del triatló!

Anem cap al punt de sortida. Arriba la meva mare que m'anima i fa algun vídeo de la sortida. Arriba el moment clau i ens llancem a l'aigua. Som pocs (hi ha tres sortides diferents) però rebo més cops que mai. Tenim ganes d'anar allà mateix i no tots hi cabem. 

El mar està mogut i fem una bona part amb corrent en contra. Es fa llarg, més de l'habitual. Alguns rellotges amb GPS marquen 1.100 m (350 més dels que havíem de fer). No ens queixarem, oi? 

Surto de l'aigua i faig una llarga transició. Em trobo a la meva mare super ben col•locada per veure'm i fer fotos. Carai com n'apren...segons em diu després faig prou bona cara. Fa 36 anys em resistia a sortir de les aigües de la meva mare. Avui he sortit de les aigües mogudes del mar per voluntat pròpia. 

Em trec el neoprè i agafo la bici. Em disposo a fer els 21 km de bici. Seran ràpids i exhigents. El recorregut és un autèntic tobogant i costarà agafar un bon ritme. Però és una zona que conec molt. A la primera volta fem un bon grup on hi és en Gonzalo però els perdo ràpidament. No puc aguantar el ritme i faig la resta de la proba pràcticament sol. Més esforç, més èpic. Però arribo 2' després que el grup amb el que anava. 2' que m'haguessin anat molt bé. 

Tornem a boxes i faig la transició molt ràpida. Carai com n'he après! Si sabéssiu com les feia fa 2 anys i les coses que em passaven riuríeu! I comença el que m'agrada més, córrer. Són 5km amb contínues ziga zagues, costarà agafar un bon ritme. Les cames estan força pesades de la bici.

El primer km me'l prenc amb calma i de mica en mica vaig apretant. Cada vegada em sento millor. Començo a avançar gent i això em motiva. La meta es va apropant. És el moment de donar-ho tot. La meva mare em va animant i jo responc apretant les dents. L'últim km el faig a 3'40. Gens malament. Entro a meta amb 19'38'' els 5 km, que està prou bé per haver nedat i corregut prèviament. Aixeco els braços i m'acosto cap a la meva mare que m'està esperant.

Acabem de la mateixa manera que fa 36 anys: amb abraçada molt sentida. La primera va ser més de part seva. Aquesta és compartida i d'agraïment de tot el que m'ha donat durant aquest temps.

Estic hiper content i més quan em diuen que he acabat en la posició 39! Mai havia estat tant endavant. Quina manera més bona de celebrar el meu aniversari. Per segona cursa consecutiva no m'ha passat res estrany, cap errada. A veure si m'estic fent un triatleta seriós i tot..

Una mica cansat anem cap a Argentona. Ma mare diu que puja a fer un cafè amb l'Anna. Obrim la porta i hi ha una taula parada per 7.
La meva estimada m'ha preparat un esmorzar sorpresa! Mengem xoco desfeta, xurros i melindros, mmmm i un super pastís! A les 11.30 ja he fet una triatló i he bufat espelmes! Carai quin començament de dia més intens!!

Les emocions però em deixen fet pols i seiem una estona al sofà abans d'anar a dinar de nou amb la família. Ens mereixem fer una bona migdiada. L'objectiu era tornar a la platja però el dia continua rúfol. Anem a fer una volta per el passeig marítim de Mataró i allà m'hi faig un tatuatge.

Ja sabeu que m'encanten els tatoos, però això de "per tota la vida" em frena i me'l faig de hena.

Anem a sopar a una pizzeria de Cambrils amb terrasseta i acabem a Vilassar amb un concert de Blaumut que comença a les 12 de la nit. Començo a estar molt cansat. Físicament i mentalment. Ha estat un dia intens, ple d'activitat, farcit de moments màgics. Dels millors dies de la meva vida.

Gràcies a tots els que ho heu fet possible!