Un dia estrany

Avui és un dia ben estrany. Per primera vegada en molts dies em llevo sense tenir clar quina activitat esportiva fer. Ostres, quin dilema. Faig bici? Nedo? Vaig a trotar una mica? Carai quins problemes més greus que té en MarTRI.

Ahir tenia dues propostes sobre la taula: la del gran Joan Salom i la d'en Xavi Sierra, que m'oferia una sortida amb cleta. 

En Joan em cita a les 7 al gym per fer peses i nedar, però estem de vacances i no em vull llevar tant d'hora. Ahir ja vam matinar prou per anar a fer el test de la triatló de Tossa. Em sap greu però li rebutjo. També dubto de sortir amb bici ja que fa alguns dies seguits que l'agafo i demà en tindré una bona racció de 4 horetes amb els companys de l'SBR Open Team, que, com ja sabeu, és el millor club de triatló del món.

Em llevo a les 7 amb una gran i agraïda abraçada amb l'Anna (fèia temps que això no passava després de tant matinar per fer esport) i, com que no sé l'hora que en Xavi i en Dani han quedat, esmorzo tranquil·lament i vaig cap a Mataró al Centre de Natació. 

Tinc el cotxe al mecànic i agafo el bus. M'han de canviar la corrertja de distribució i una bateria de filtres inacabable. De 600 a 800€. El que faltava per acabar l'estiu! Això vol dir estalvi i una triatló menys al setembre. M'hauré de concentrar a fer la deTossa i a gaudir-la i patir-la a parts iguals. 

Arribo al Centre de Natació amb la intenció de seguir el pla d'entrenament del nostre entrenador, Miquel Blanchart. Marca 40' de run suaus i 2.000 de swim al mar, però no hi aniré pas sol al mig del mar…i diuen que ja han arribat les nostres amigues meduses.

Em poso les malles Hoko (l'Anna em diu que li agraden molt i que em fa un culet molt maco), una samarreta Asics sense mànigues i ben ajustada, les ulleres de sol i em calço les Mizuno. M'adono que m'he deixat el rellotge Garmin que em marca km, ritme, temps i altres coses (tantes que és per parar boig). Penso que així millor, per una vegada no estaré tota l'estona mirant temps, ritme al km, calories. Toca córrer i gaudir del paisatge i de la vida. Però tompoc podré controlar els 40' que toquen...les distàncies les sé aproximadament ja que faré una ruta que em conec de memòria. Quasi us diria que veig els km pintats a terra. Tampoc porto música ni acompanyant. Vaig a pèl, tal qual. Sóc jo, les meves bambes i les malles del bon culet. 

A les 9.50 em poso en marxa direcció Cabrera. Els primers km són tranquils, de trote i d’anar agafant el ritme. La gent va arribant a la platja i el sol comença a apretar i a complir els desitjos dels banyistes que tenen estranyes àncies de torrar-se. Aquesta calor ni una bona cervesa ben fresqueta és capaç d’arreglar-ho. Em sembla que suarem avui. Hi ha gent que ja corre sense samarrera i jo dubto si seguir la idea. De moment aguanto amb la samareta posada que em queda prou bé, tu. Al final del passeig, a l’alçada de la Meroil, amb prop de 3 km, hi ha una font i paro per mullar-me i beure aigua. Però l’aigua està calenta, quin fàstic.

Continuo per la part més lletja del recorregut la zona del polígon del Carrefour i altres. Però després de coses lletges n’arriben de maques i entro a la platja de cabrera. Quin plaer córrer a 30 metres d’aquesta aigua tant neta, d’una mar que es manté tranquil·la abans que els pesats de les neveres, tovalloles, radiocasets, pales i galledes la vinguin a molestar.

Quan calculo que porto uns 5 km i poc faig mitja volta. Encara porto la samarreta posada però estic suant a base de bé. Passo per la zona del Carrefour que es fa molt pesada pel paisatge, per el calor i perquè les cames comencen a notar l’activitat a que les obligo dia sí, dia també.

Quan creuo el túnel del Tecnocampus a la Platja de Pekin em trec la samarreta. De cop començo a notar que les mirades que ja sentia sobre la meva figura es multipliquen. Però jo continuo a la meva. Quan passo pel costat de la platja apreto una mica el ritme per quedar bé a les fotos que em fan les noies (je je).

Trobo una font miraculosa i em remullo el cap i el cos. Salvat. Ara l’aigua em regalima pel torç i els raigs de sol reflecteixen les gotes d'aigua i encara quedo millor. Aquestes pel·lícules que em vaig fent són la millor recepta per passar el temps i que l’agonia de la calor i dels últims quilòmetres sigui més suportable.

Arribo al Centre de Natació i són les 10.40. He acabat fent uns 48-50’ i una mica més de 10 km. I si les dades no són reals no passa res, que no estic competint!

Em menjo un plàtan i vaig al gimnàs a fer 500 abdominals, isomètrics, laterals i exercicis de gomes. Em trobo la Marta Pol que feia dies que no veia i que està fent feina dura amb màquines i peses.

Fa una calor que espanta i quina és la millor solució? Anar a la piscina. Però no farem un banyet, no. Ja que hi som nedarem una mica. Em tiro a la piscina i és un moment molt agradable: aigua fresca, solet, aire lliure i piscina de 50m. Es pot demanar més? Potser sí, una cerveseta no? Però això no és cap país tropical i no te la porten a peu de piscina.

Amb prou dificultats nedo 2.000 i ràpidament cap a la dutxa i cap a casa que he d’escriure un nou post en el blog!

Demà anirem a fer una sortideta de bici que sembla que en Bernat ens portarà de Mataró a Tossa. Voldreu que n’escrigui una crònica oi?